Els pacients amb diversitat funcional física, psíquica o sensorial i amb malalties neurodegeneratives i psiquiàtriques tenen una sèrie de necessitats específiques quant a la cura de la seva salut bucodental. Aquestes estan directament relacionades amb les característiques físiques i psíquiques de cada pacient, ja que, per exemple, alguns d’ells no poden realitzar la higiene bucodental diària per si sols, sinó que necessiten l’ajuda d’un/a familiar o tutor/a legal.
La caries, la gingivitis i la periodontitis, per tant, són algunes de les patologies orals més freqüents entre aquestes persones, com a conseqüència, en moltes ocasiones, de la falta d’una higiene adequada. Per tal de prevenir aquestes afeccions, recomanem l’ús de dentífric i col·lutoris antisèptics o, en cas que el pacient no pugui controlar la deglució, esprais amb clorhexidina.
Per altra banda, la boca seca, un problema conegut com xerostomia, és habitual entre els pacients amb discapacitat o diversitat funcional. En molts casos, aquesta sensació està associada a la ingesta d’alguns medicaments. En aquest sentit, l’halitosi o el mal alè també acostuma a ser freqüent, sobretot si la persona pateix acumulació de placa bacteriana i malalties periodontals.
Els traumatismes dentals, relacionats amb cops i caigudes, i les lesions a la llengua i les mucoses orals són altres afeccions comuns.
No Comments