Durant la infància, qualsevol anomalia detectada a temps, per norma general, pot corregir-se de forma eficaç i, a més, pot evitar tractaments més complexos durant l’adolescència i l’edat adulta. És el cas de l’ortodòncia, però també de la cirurgia ortognàtica.
Els aparells d’ortopèdia maxil·lar, per tant, permeten solucionar problemes maloclusius relacionats amb l’herència genètica o els mals hàbits adquirits durant els primers anys de vida. La succió del dit polze, l’ús del xumet més enllà dels 2 o 3 anys, la respiració a través de la boca o la deglució atípica i la interposició de la llengua són alguns dels més freqüents. En molts casos, aquestes accions poden afavorir la deformació de les estructures òssies facials. La mossegada creuada i oberta i la malposició de les dents són problemes habituals associats a aquests hàbits.
El tractament d’ortopèdia, en un període que pot oscil·lar generalment entre els 6 i els 18 mesos, no només permet solucionar la maloclusió, sinó, a més, adaptar funcionalment tots els elements que formen part de l’aparell masticatori. És a dir, la posició de les dents, de la llengua, dels llavis, les relacions intermaxil·lars i tota la musculatura de la boca. Així, en funció de l’objectiu del tractament, recomanarem l’ús d’aparells fixos o removibles d’avançament mandibular, expansió maxil·lar, detenció del desenvolupament mandibular, etc.