Abans de saber què és la deglució atípica, hem de tenir clar que deglutir és el mecanisme pel qual els aliments i la saliva fan el recorregut des de la boca fins a l’estómac. Sabent això, entendrem que quan parlem de deglució atípica o disfuncional ens referim a una anomalia relacionada amb la nostra forma d’empassar i que pot afectar les estructures orofacials com els dents, la mandíbula, el paladar, les genives, els llavis i la llengua.

 

Bàsicament, es produeix quan es realitza un moviment incorrecte a l’hora de deglutir o ingerir els aliments i la llengua pressiona contra els incisius superiors o inferiors durant la deglució, fent que l’arcada que es pressiona es desplaci cap endavant.

 

Hi ha diferents tipus de deglució atípica i, la majoria, es poden detectar a simple vista. Existeix la deglució amb interposició lingual que passa quan, en empassar, els dents no es posen en contacte perquè la llengua s’interposa entre ells. La deglució amb pressió en incisius superiors o inferiors, que passa quan la llengua empeny els incisius desplaçant-los cap endavant; la deglució amb interposició labial, que succeeix quan en empassar els dents frontals se situen sobre el llavi inferior i, finalment, la deglució amb contracció de la musculatura periorbicular, quan es contrauen els llavis contra els dents frontals.

Com detectar-ho?

Es tracta d’una anomalia força corrent entre els més petits, ja que és freqüent d’entre el 50% dels nens i nenes de 5 anys, un 38% dels nens i nenes de 8 anys i un 30% dels i les joves.

 

 

Però… com podem detectar si el nostre fill/a pateix aquesta anomalia?

 

 

  • Si en empassar la persona alça el cap, contrau els llavis o fa sorolls.
  • Si la llengua quan descansa ho fa entre les dents o contra les dents.
  • Si es respira per la boca.
  • Si hi ha una difícil pronunciació de la d,t,s,h,i.
  • Si el nen o nena té dificultat per empassar mentre ensenya les dents.
  • Si el maxil·lar superior o inferior es troba avançat o endarrerit.
  • Si les arcades no estan en contacte.
  • Si no hi ha segellat labial.
Factors de risc

La causa de la deglució atípica és multifactorial, és a dir, no és per un sol factor i es pot donar per raons diferents: costums, qüestions hereditàries, rutines, etc. Per exemple, un ús prolongat del biberó o del xumet o l’hàbit de succió dels dits, pot impedir la maduració d’aquests músculs i generar aquest trastorn. També es pot donar per l’abús d’aliments triturats, anomalies en el desenvolupament dels ossos maxil·lars, per tenir fre lingual curt o hipotonia i/o per absència de peces dentals.

 

Diagnòstic i tractament

El diagnòstic i el tractament de la deglució atípica és multidisciplinar: entre el o la logopeda i la o l’ortodoncista. Se solen detectar els símptomes a l’edat escolar i el nostre consell és acudir, en primer lloc, al o la logopeda, perquè aquest/a pugui realitzar un diagnòstic complet que inclogui la identificació de l’hàbit parafuncional.

El tractament del o la logopeda es tracta d’una teràpia miofuncional que consisteix en realitzar exercicis que permeten la reeducació dels patrons musculars per arribar a normalitzar les funcions orals alterades (deglució, respiració, etc). En definitiva, és un tractament que intenta disminuir les pressions de la musculatura contra les estructures òssies.

La o l’ortodoncista el que pot fer per corregir l’hàbit de deglució seria posicionar unes reixetes linguals que poden ser removibles o fixes i que s’apliquen tant a les arcades superiors com a inferiors i que indiquen on hem de posicionar la llengua.

Tot i així, on s’implica més el o la professionals d’ortodòncia durant aquesta patologia és quan la deglució atípica ha causat una maloclusió. És quan s’estudia tractar el pacient o la pacient amb una ortodòncia o altres tractaments per resoldre l’anatomia de la mossegada.

 

Consells per a famílies

El millor tractament per a aquest tipus de problemes és la prevenció i l’anticipació, per la qual cosa té especial rellevància presentar atenció als hàbits dels menors.

 

  • Observar com degluten els i les més petits/es. No només el menjar, sinó també la saliva.
  • Conscienciar-se sobre la importància de la postura i la respiració nasal.
  • Oferir al nen o nena l’alimentació adequada a la seva edat, amb oportunitats per exercitar la musculatura masticatòria.
  • Anar als controls pediàtrics estipulats per controlar el correcte desenvolupament muscular, postural, etc.
  • Realitzar revisions odontològiques periòdiques.

Des d’Institut Dental Pere Claver et podem ajudar en l’últim consell! Fes que els teus fills/es a partir dels 5 anys visitin el dentista regularment per poder prevenir aquests o altres problemes.

 

 

¡Omple el formulari i demana una revisió!

 

No Comments

Leave a Reply