L’Institut Dental Pere Claver impulsa tallers de salut bucodental al Casal dels Infants i a la Residència Pare Batllori

La salut bucodental continua sent una de les grans assignatures pendents en l’àmbit de la prevenció. Aquesta realitat es fa especialment visible en col·lectius en situació de vulnerabilitat, tant en famílies amb dificultats d’accés a recursos sanitaris com en persones grans amb necessitats d’atenció i acompanyament específiques.

Per aquest motiu, des de l’Institut Dental Pere Claver, durant la primera setmana de desembre vam dur a terme dos tallers d’educació i prevenció en salut bucodental: un al Casal dels Infants i un altre en una residència de gent gran, la Residència Pare Batllori. L’objectiu principal ha estat millorar els hàbits d’higiene oral, reforçar la prevenció i fomentar la detecció precoç de possibles problemes de salut.

A l’Institut Dental Pere Claver sabem que la col·locació d’un implant pot generar molts dubtes, inquietuds i fins i tot pors. Però què és un implant dental? Per què ho necessitem ?

Un implant dental és una solució avançada i eficaç per reemplaçar dents perdudes. El component principal d’un implant dental és una arrel de titani artificial que es col·loca quirúrgicament a qualsevol dels maxil·lars. Aquest producte sanitari està fabricat típicament de titani, un material biocompatible que permet que el pinyol creixi al voltant assegurant una unió duradora. El pilar és una petita peça que es col·loca sobre l’implant després que s’hagi integrat amb l’os. Està dissenyat per sostenir la corona dental de manera funcional.

Però, si vinc a la clínica dental perquè necessito reposar una dent, quins seran els passos que hauré de seguir?

Tots desitgem que els nostres fills/es tinguin un somriure radiant i saludable. No obstant això, la majoria dels nens solen experimentar apinyament dental, el qual pot afectar tant l’aparença com la salut bucal general.

Abans de recórrer a tractaments d’ortodòncia o altres procediments invasius, podem prendre mesures preventives que, afortunadament, es poden dur a terme per evitar que els nostres fills/es pateixin d’apinyament. A continuació, presentem alguns consells pràctics per aconseguir un somriure bonic i funcional:

• Fomenta una bona higiene bucal des de ben petit/a

Des que apareixen les primeres dents de llet, és fonamental establir una rutina d’higiene bucal adequada. Tot i que això comença a una edat primerenca, ensenyar-los gradualment la importància de raspallar-se les dents després de cada àpat i utilitzar fil dental regularment serà un aprenentatge que adquiriran pas a pas. Una bona higiene oral evita l’acumulació de placa i ajuda a prevenir malalties periodontals, la qual cosa pot contribuir a l’apinyament dental.

• Control regular amb l’odontopediatra

L’odontopediatra, especialista en la cura dental infantil, pot detectar qualsevol signe d’apinyament dental en etapes primerenques. Programar visites regulars perquè el teu fill/a sigui avaluat i pugui rebre un tractament preventiu és crucial. A casa, no podem detectar aquest apinyament, essent clau per abordar i corregir abans que empitjori.

• Tractament ortodòntic primerenc (si és necessari)

En alguns casos, l’odontopediatra pot recomanar un tractament ortodòntic primerenc per corregir problemes de maloclusió i apinyament. Aquest tipus de tractament pot evitar complicacions futures i contribuir a un somriure sa i alineat. A més, també pot influir en el desenvolupament normal de la mandíbula i els ossos facials, corregint-los en cas d’algun problema.

• Evita l’ús prolongat de xumets i/o xuclar-se el dit

L’ús prolongat de xumets i l’hàbit de xuclar-se el dit poden exercir pressió sobre les dents i les maxil·lars, causant apinyament dental. Intenta limitar l’ús de xumets i fomentar l’abandonament de l’hàbit de xuclar-se el dit a mesura que el teu fill/a creix, prevenint també la deglució atípica.

• Alimentació equilibrada i limitar el consum d’aliments amb sucre

Una dieta equilibrada és essencial per a la salut dental. El consum freqüent de sucres pot alterar la composició de la saliva, la qual juga un paper clau en la neutralització dels àcids produïts pels bacteris a la boca. A més, l’excés de sucres augmenta el risc de càries dental, afectant la posició de les dents.

La prevenció i l’abordatge primerenc de l’apinyament dental són fonamentals per assegurar la salut bucal i l’aliança adequada de les dents en els nens. Estar atents al desenvolupament dental dels més petits i buscar l’avaluació d’un ortodòntic davant de qualsevol signe d’apinyament o problemes d’aliança és la millor elecció que les famílies poden fer. Aquesta atenció proactiva no només pot evitar complicacions futures, sinó que també contribueix a establir bases sòlides per a un somriure sa i ben alineat al llarg de tota la vida. La inversió en la cura dental primerenca és, sens dubte, una mesura valuosa per al benestar a llarg termini.

Quan pensem en odontologia estètica, sovint ens vénen a la ment procediments invasius i tractaments que requereixen temps i sacrifici. No obstant això, la tendència actual al món de l’odontologia s’inclina cap a enfocaments menys agressius i més naturals per aconseguir resultats estètics sorprenents. És aquí on entra en joc l’odontologia estètica minimalista, una forma innovadora per solucionar problemes estètics de la boca, les dents i el somriure sense temps ni sacrificis extres.

A través de la utilització de tècniques menys invasives i materials més avançats, es poden assolir canvis subtils però molt significatives en l’aparença dental i facial.

L’estiu va de la mà del seu major aliat: el sol. En aquesta època, les temperatures augmenten, els dies s’allarguen i ens exposem, gairebé diàriament, als raigs del sol. L’exposició solar amb precaució i seguint les indicacions dels especialistes té múltiples beneficis per a la salut, ja que ens nodreix de vitamina D, fonamental per a l’organisme i especialment per a enfortir els nostres ossos. I no només per mantenir uns ossos forts i sans, sinó perquè l’esmalt dental està format per calci i fosfats, i la vitamina D és essencial perquè el cos pugui absorbir aquests nutrients.

Tot i que el sol és una font de vida i vitalitat, els seus efectes nocius també poden afectar la salut dental i l’aspecte estètic de les nostres dents. El teixit ós és el teixit més dur del cos humà i, a causa de la seva ubicació coberta, és difícil que tinguem una exposició directa als raigs solars i, per tant, no és comú patir cremades. Tot i això, pots patir conseqüències per a la teva salut bucodental a causa d’una sobreexposició al sol:

Sabies que és bastant comú afegir fluor a l’aigua potable com a mesura de salut pública? En molts països es fa amb l’objectiu de prevenir la càries dental. No obstant això, aquest enfocament s’ha tornat controvertit i ha generat debats sobre els possibles efectes adversos que pot provocar el consum d’aquest element. Però realment… fins a quin punt ens pot afectar el fluor a la nostra salut bucodental?

El fluor és un químic que es troba present en diversos elements del nostre dia a dia. Es pot detectar a l’aigua potable, en aliments i begudes com peix, te, raïm, espinacs o altres aliments cultivats en sòls amb fluor natural. Sobretot, però, està present en productes dentals, com la pasta de dents i els col·lutoris. Té molts beneficis per a la salut dental i quan s’utilitza correctament reforça l’esmalt dental i ajuda a prevenir la formació de càries. Com tot, però, els excessos són dolents i una exposició excessiva de fluor pot desenvolupar fluorosi.

Aquesta condició afecta les dents i pot interferir amb la formació de l’esmalt dental, la capa externa protectora de les dents. Es pot manifestar físicament, en casos lleus, amb taques o línies blanques, opaques, i, en casos més greus, taques marrons o àrees aspres i poroses. No obstant això, és important destacar que no causa cap símptoma o dolor i que la majoria dels casos és principalment una qüestió estètica.

Des de l’Institut Dental Pere Claver aconsellem auto explorar la cavitat oral per poder identificar possibles signes de fluorosi seguint aquests passos:

Els teus gens afecten la teva salut bucodental? Són els problemes de salut bucodental hereditaris?

Moltes vegades relacionem l’herència genètica amb el color dels ulls, l’altura, el color del cabell o altres característiques físiques, però poques vegades pensem en com aquesta també té a veure amb el desenvolupament de determinades malalties, fins i tot problemes de salut bucodental.

La mida de les nostres dents, la seva posició, la forma de la mandíbula, l’aparició de càries i la predisposició a patir algunes malalties dentals poden venir determinades per la nostra genètica:

Càries:

Nature Communications afirmava en el seu estudi que l’aparició de càries i la periodontitis estan relacionades amb la genètica, ja que s’han identificat fins a 47 gens que impliquen aquests problemes de salut. Encara així, el que heretem és la tendència (o no) a tenir càries, però en cap cas podem responsabilitzar al 100% als nostres progenitors de patir aquesta malaltia. La càries no s’origina simplement per la genètica, sinó que existeixen algunes circumstàncies externes que incrementen la possibilitat de patir-les. Aquestes poden ser tant el tipus d’alimentació, la ingesta freqüent de sucres, la sequedat bucal, la higiene, la composició de la saliva i el microbioma. Així que: segueix els nostres consells per prevenir les càries!

Qualitat de la saliva:
La saliva és un protector natural per ales nostres dents, ja que neteja els residus d’aliments i bacteris, proporciona ions per a la re-mineralització i té capacitat antibacteriana i antivírica. En definitiva, depenent de la qualitat de la saliva que pot venir marcada per la genètica, tindrem més capacitat de mantenir el pH de la nostra boca, neutralitzar els àcids i protegir les dents i les genives.

Les dents supernumeràries:
Aquesta anomalia es defineix com la presència d’una major quantitat de dents dels previstos. L’herència juga un paper molt important en l’aparició de peces dentals de “més”, ja que s’associa amb un gen recessiu associat al cromosoma X i que, per tant, és més probable en homes que en dones. Aquesta anomalia pot impedir l’erupció de les dents permanents i, com a resultat, caldria un tractament de cirurgia i d’ortodòncia per tractar-ho.

La malposició dentària:
Una mala alineació també es pot transmetre de pares i mares a fills/es. A més, no sempre és una qüestió estètica, sinó que a vegades també s’ha de corregir la mossegada per aconseguir una bona salut bucodental. Això sí! No sempre podem relacionar malposició amb la genètica: les dents es poden desenvolupar de forma desigual també a causa de problemes de creixement de la mandíbula, per l’obstrucció de les vies respiratòries i per malalties bucodentals, entre d’altres.

Malalties de les genives:

La malaltia periodontal és una infecció dels teixits que es pot donar per uns mals hàbits de raspallat i/o l’ús inadequat de la seda dental. Hi ha malalties com la diabetis que poden ser un factor de risc per a aquesta anomalia, però també la predisposició genètica pot influir. De totes maneres, per evitar la periodontitis, el més important és mantenir una bona salut oral, evitar fumar i els medicaments que disminueixen el flux de saliva.

Abans de saber què és la deglució atípica, hem de tenir clar que deglutir és el mecanisme pel qual els aliments i la saliva fan el recorregut des de la boca fins a l’estómac. Sabent això, entendrem que quan parlem de deglució atípica o disfuncional ens referim a una anomalia relacionada amb la nostra forma d’empassar i que pot afectar les estructures orofacials com els dents, la mandíbula, el paladar, les genives, els llavis i la llengua.

Bàsicament, es produeix quan es realitza un moviment incorrecte a l’hora de deglutir o ingerir els aliments i la llengua pressiona contra els incisius superiors o inferiors durant la deglució, fent que l’arcada que es pressiona es desplaci cap endavant.

Hi ha diferents tipus de deglució atípica i, la majoria, es poden detectar a simple vista. Existeix la deglució amb interposició lingual que passa quan, en empassar, els dents no es posen en contacte perquè la llengua s’interposa entre ells. La deglució amb pressió en incisius superiors o inferiors, que passa quan la llengua empeny els incisius desplaçant-los cap endavant; la deglució amb interposició labial, que succeeix quan en empassar els dents frontals se situen sobre el llavi inferior i, finalment, la deglució amb contracció de la musculatura periorbicular, quan es contrauen els llavis contra els dents frontals.

L’oclusió és la relació funcional entre els components del sistema masticatori, és a dir, entre els ossos maxil·lars (maxil·lar superior i mandíbula) i les dents, influint també les genives, el sistema neuromuscular, les articulacions temporomandibulars i l’esquelet craniofacial. Quan aquests no encaixen, se’l nomena maloclusió.

És un problema odontològic comú, de fet, Europa Press afirmava que aproximadament un 80% de la població pateix mala oclusió dental. Això no només pot afectar estèticament, sinó que pot arribar a crear problemes estomacals, ja que aquesta és la màxima encarregada de la masticació, és a dir, de mantenir totes les parts de l’aparell estomatognàtic en perfecte estat de salut.