Disfunció temporo-mandibular
Torna a somriure com abans
Menu
L’articulació temporo-mandibular (ATM) uneix la mandíbula amb el lateral del cap i juga un rol fonamental en accions quotidianes com la parla, la masticació o la deglució, ja que té com a funció obrir i tancar la boca. Quan el disc articular no es troba en la seva posició correcta, afecta el funcionament d’aquesta articulació, provocant una disfunció que afecta els músculs lligats a ella i generant molèsties, tensió, inflamació i fins i tot dolor.
La disfunció temporo-mandibular (DTM) és un conjunt d’alteracions que provoquen dolor al voltant de l’ATM i els músculs circumdants. Es produeix quan, en contreure la mandíbula i grinyolar les dents, s’exerceix més pressió sobre els músculs mandibulars i aquests s’inflamen. Aquesta disfunció pot afectar la capacitat de parlar, mastegar, deglutir o respirar.
El pacient amb DTM pot presentar:
- Dolor a l’articulació temporo-mandibular.
- Dolor, pressió o brunzit a les oïdes.
- Dolor de coll i espatlles.
- Migranya o dolor de cap crònic.
- Rigidesa dels músculs mandibulars.
- Moviments limitats de la mandíbula o bloqueig d’aquesta.
- Sensibilitat dental.
- Cruixit o grinyol de l’articulació temporo-mandibular en obrir o tancar la boca.
- Una mossegada incorrecta.
- Problemes de visió i mareig.
- Disminució de la capacitat auditiva.
Les principals causes que provoquen una disfunció temporo-mandibular són l’estrès, les tensions emocionals, el bruxisme, les lesions a la zona de la mandíbula, els problemes de maloclusió, alguns tipus d’artritis, infeccions i malalties autoimmunitàries o bé factors genètics o hormonals.
El tractament més adequat dependrà de la causa que origina la DTM. En general, l’abordatge terapèutic se centra en el problema d’origen per eliminar el dolor i tractar els símptomes que presenta el pacient.
Per altra banda, en alguns casos pot ser necessari, a més, l’ús de fèrules de desprogramació muscular o bé la realització d’exercicis establerts per un fisioterapeuta.
En casos més complexos, es podria recórrer a la cirurgia per netejar l’articulació d’adherències i fibres o per a la col·locació d’una pròtesi.