Tots desitgem que els nostres fills/es tinguin un somriure radiant i saludable. No obstant això, la majoria dels nens solen experimentar apinyament dental, el qual pot afectar tant l’aparença com la salut bucal general.

Abans de recórrer a tractaments d’ortodòncia o altres procediments invasius, podem prendre mesures preventives que, afortunadament, es poden dur a terme per evitar que els nostres fills/es pateixin d’apinyament. A continuació, presentem alguns consells pràctics per aconseguir un somriure bonic i funcional:

• Fomenta una bona higiene bucal des de ben petit/a

Des que apareixen les primeres dents de llet, és fonamental establir una rutina d’higiene bucal adequada. Tot i que això comença a una edat primerenca, ensenyar-los gradualment la importància de raspallar-se les dents després de cada àpat i utilitzar fil dental regularment serà un aprenentatge que adquiriran pas a pas. Una bona higiene oral evita l’acumulació de placa i ajuda a prevenir malalties periodontals, la qual cosa pot contribuir a l’apinyament dental.

• Control regular amb l’odontopediatra

L’odontopediatra, especialista en la cura dental infantil, pot detectar qualsevol signe d’apinyament dental en etapes primerenques. Programar visites regulars perquè el teu fill/a sigui avaluat i pugui rebre un tractament preventiu és crucial. A casa, no podem detectar aquest apinyament, essent clau per abordar i corregir abans que empitjori.

• Tractament ortodòntic primerenc (si és necessari)

En alguns casos, l’odontopediatra pot recomanar un tractament ortodòntic primerenc per corregir problemes de maloclusió i apinyament. Aquest tipus de tractament pot evitar complicacions futures i contribuir a un somriure sa i alineat. A més, també pot influir en el desenvolupament normal de la mandíbula i els ossos facials, corregint-los en cas d’algun problema.

• Evita l’ús prolongat de xumets i/o xuclar-se el dit

L’ús prolongat de xumets i l’hàbit de xuclar-se el dit poden exercir pressió sobre les dents i les maxil·lars, causant apinyament dental. Intenta limitar l’ús de xumets i fomentar l’abandonament de l’hàbit de xuclar-se el dit a mesura que el teu fill/a creix, prevenint també la deglució atípica.

• Alimentació equilibrada i limitar el consum d’aliments amb sucre

Una dieta equilibrada és essencial per a la salut dental. El consum freqüent de sucres pot alterar la composició de la saliva, la qual juga un paper clau en la neutralització dels àcids produïts pels bacteris a la boca. A més, l’excés de sucres augmenta el risc de càries dental, afectant la posició de les dents.

La prevenció i l’abordatge primerenc de l’apinyament dental són fonamentals per assegurar la salut bucal i l’aliança adequada de les dents en els nens. Estar atents al desenvolupament dental dels més petits i buscar l’avaluació d’un ortodòntic davant de qualsevol signe d’apinyament o problemes d’aliança és la millor elecció que les famílies poden fer. Aquesta atenció proactiva no només pot evitar complicacions futures, sinó que també contribueix a establir bases sòlides per a un somriure sa i ben alineat al llarg de tota la vida. La inversió en la cura dental primerenca és, sens dubte, una mesura valuosa per al benestar a llarg termini.

Abans de saber què és la deglució atípica, hem de tenir clar que deglutir és el mecanisme pel qual els aliments i la saliva fan el recorregut des de la boca fins a l’estómac. Sabent això, entendrem que quan parlem de deglució atípica o disfuncional ens referim a una anomalia relacionada amb la nostra forma d’empassar i que pot afectar les estructures orofacials com els dents, la mandíbula, el paladar, les genives, els llavis i la llengua.

Bàsicament, es produeix quan es realitza un moviment incorrecte a l’hora de deglutir o ingerir els aliments i la llengua pressiona contra els incisius superiors o inferiors durant la deglució, fent que l’arcada que es pressiona es desplaci cap endavant.

Hi ha diferents tipus de deglució atípica i, la majoria, es poden detectar a simple vista. Existeix la deglució amb interposició lingual que passa quan, en empassar, els dents no es posen en contacte perquè la llengua s’interposa entre ells. La deglució amb pressió en incisius superiors o inferiors, que passa quan la llengua empeny els incisius desplaçant-los cap endavant; la deglució amb interposició labial, que succeeix quan en empassar els dents frontals se situen sobre el llavi inferior i, finalment, la deglució amb contracció de la musculatura periorbicular, quan es contrauen els llavis contra els dents frontals.